Introducció:
L’estroboscòpia
Al 1832 dos investigadors, simultàniament:el belga Joseph Plateau i l'austríac Simon Stampfer presenten el fenaquistocopi o disc estroboscopic.
Invent que basant-se amb el fenòmen de la persitència de la retina
aconseguia transportar la il·lusió de les imatges en moviment al públic.
La persistència visual o retiniana explica que les imatges que
visualitza l’ull, es mantenen unes fraccions de segon després de que
hagi desaparegut l'estímul, d’aquesta manera, la visió d’una succeció
d’imatges en un periòde de temps determinat, és assimilada amb
continuïtat i això és el que finalment genera la sensació de moviment.
El fenaquistoscopi
El fenaquistoscopi consisteix en diversos dibuixos d’un mateix objecte en posicions lleugerament diferents, distribuïts per una placa circular llisa. Quan aquesta placa es fa girar davant d’un mirall es crea la il·lusió de moviment.
El zootrop
Al 1834 apareix el zootrop de mans de William Geroge Horner que millora l’invent de fenaquitoscopi. Afegint un tambó circular amb unes petites ranures homogèniament distribuïdes a la seva part superior i una tira d'imatges que descomposaven un moviment cíclic enganxada a la part interior del tambor, just per sota de les ranures. En girar el tambor si es mirava a través d'una de les ranures s'obtenia la il·lusió del moviment.
El día 28 de desembre de 1895 es va estrenar una de les primeres pel·lícules que es deia (Arroseur arrosé)
El fenaquistoscopi consisteix en diversos dibuixos d’un mateix objecte en posicions lleugerament diferents, distribuïts per una placa circular llisa. Quan aquesta placa es fa girar davant d’un mirall es crea la il·lusió de moviment.
El zootrop
Al 1834 apareix el zootrop de mans de William Geroge Horner que millora l’invent de fenaquitoscopi. Afegint un tambó circular amb unes petites ranures homogèniament distribuïdes a la seva part superior i una tira d'imatges que descomposaven un moviment cíclic enganxada a la part interior del tambor, just per sota de les ranures. En girar el tambor si es mirava a través d'una de les ranures s'obtenia la il·lusió del moviment.
Praxinoscopi
La joguina definitiva que millorava aquesta succeció d’invents va ser el praxinoscopi inventat per Charles-Émile Reynaud al 1876, que és constituït per un tambor giratori, un cilindre central immòbil envoltat de miralls acoblats i una tira de 12 dibuixos fixada al la part interior del tambor que composen un moviment cíclic; de manera que quan gira el tambor, si es mira un dels miralls de l'interior, la successió d'imatges crea la impressió de moviment.
La joguina definitiva que millorava aquesta succeció d’invents va ser el praxinoscopi inventat per Charles-Émile Reynaud al 1876, que és constituït per un tambor giratori, un cilindre central immòbil envoltat de miralls acoblats i una tira de 12 dibuixos fixada al la part interior del tambor que composen un moviment cíclic; de manera que quan gira el tambor, si es mira un dels miralls de l'interior, la successió d'imatges crea la impressió de moviment.
Primeres pel·lícules:
El día 28 de desembre de 1895 es va estrenar una de les primeres pel·lícules que es deia (Arroseur arrosé)
Entre el públic hi havia George Méliès un
senyor que es va adonar de que la càmera podia fer coses impressionants. Els
germans Lumiere creien que la càmera cinematogràfica estava destinada a
descobrir coses científiques i que el cinema seria cosa de quatre dies però el
senyor Méliès creia que aquell invent estava destinat a fer riure a la gent.
Quan es va donar conte d’això va encarregar 25 metres de pel·lícula
verge. Quan va tornar es va fer fer un estudi. I va transformar el seu teatre
en una sala de cinema, quan l’estudi ja va estar construït va fer mes de 500
pel·lícules entre el 1896 i el 1914 molt famoses en el seu temps.
Unes de les mes importants van ser:
En les primeres sales de cinema un músic es posava a un costat de la sala i tocava el piano per acompanyar la pel·lícula, un tècnic de sorolls imitava els sons.
El primer dia es van vendre 35 entrades per anar a veure la primera pel·lícula, però durant la setmana es van fer llargues cues.
Un temps més tard de inventar la pel·lícula Edison va intentar ajuntar el cinema amb la música però no ho va aconseguir. I un temps mes tard Coumoun ho va intentar i si que ho va aconseguir.
El so va transformar el cinema, molts països van començar a fer pel·lícules amb el seu idioma.
Unes de les mes importants van ser:
- Viaje a la luna.
- El Diabolo en el combento.
- Cleopatra.
- A la conquista del polo. (...etc).
- La llegada del tren.
- Salida de la fàbrica.
- El desayuno del bebé (...etc).
En les primeres sales de cinema un músic es posava a un costat de la sala i tocava el piano per acompanyar la pel·lícula, un tècnic de sorolls imitava els sons.
El primer dia es van vendre 35 entrades per anar a veure la primera pel·lícula, però durant la setmana es van fer llargues cues.
Un temps més tard de inventar la pel·lícula Edison va intentar ajuntar el cinema amb la música però no ho va aconseguir. I un temps mes tard Coumoun ho va intentar i si que ho va aconseguir.
El so va transformar el cinema, molts països van començar a fer pel·lícules amb el seu idioma.
No hay comentarios:
Publicar un comentario