domingo, 29 de octubre de 2017

LLEIS DE LA GESTALT

Lleis de la Gestalt
Lleis de la percepció: Van ser lleis elaborades per psicòlegs, de la Gestalt, que van revolucionar la psicologia de la percepció que avui en dia segueix en vigor , afalta de que algú les modifiqui.








Font d'informació:  https://es.slideshare.net/rosaurgell/lleis-gestalt-de-percepci-2338015 
      https://comunicapuntes.wordpress.com/2014/06/12/las-8-leyes-de-la-psicologia-de-la-gestalt/




Lleis de la proximitat: Els elements de la imatge són percebuts tots com si fossin de la mateixa forma , això es degut a que el nostre cervell agrupa coses que tenen una propietat visual comú, com pot ser el color o el moviment.






Font d'informació: http://blocs.xtec.cat/espaidevisualiplastica/2012/10/22/llei-de-la-proximitat/
                                    https://teoriadelaimatgeudg.files.wordpress.com/2014/03 





Lleis de la similitud: Els elements semblants són percebuts com a pertanyents a la mateixa forma. El nostre cervell agrupa coses que tenen alguna propietat visual comú com el color o el moviment , com he esmentat anteriorment.



Font d'informació: https://www.uv.es/asamar4/exelearning/21_las_leyes_de_la_gestalt.html
              https://i.pinimg.com/originals/69/0c/98/690c9898ec7659989461ce286cb541cd.jpg



Llei de la continuitat: Els elements de la imatge estan orientats en la mateixa direcció, acostuma a estar organitzada d'una manera determinada.









Font d'informació: http://blocs.xtec.cat/espaidevisualiplastica/2012/10/22/llei-de-continuitat/
 https://encrypted-tbn0.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcTggW1ML82ZbssPxVtSJtPd9T1pmNj6azXyKDplpQJmzgFeL04R8w




Llei de clausura: Aquesta llei ens diu que si una línia forma una figura tancada o casi tancada, es tendeix a veure una figura únicament superficial tancada per una línia en canvi de veure simplement una línia.


Font d'informació:  https://www.uv.es/asamar4/exelearning/21_las_leyes_de_la_gestalt.html 
https://www.uv.es/asamar4/exelearning/ley_clausura.png 



Llei de la inclusivitat: Camuflatge o espècie de camuflatge que tenedeix a homogeneïtzar la figura i  el fons de la imatge, això provoca desconcert en l'observador, perquè la pròpia configuració de la imatge tracta d'obstaculitzar que alguna cosa sigui percebuda.

Font d'infofrmació:https://neustorrabias.wordpress.com/2016/10/04/lleis-de-la-gestalt/
 https://eartigas8.files.wordpress.com/2013/05/captura-de-pantalla-2013-05-12-a-las-21-44-28.png

 




viernes, 27 de octubre de 2017

Exercici sobre el Color

SATURACIÓ

És la intensitat d'un matís específic.
Es basa en la puresa del color molt saturat té un color viu i intens.
Sense saturació, un color es converteix en to de gris.
La saturació està determinada per una combinació de la seva intensitat lluminosa i la distribució de les seves diferents longituds.




TEMPERATURA DE COLOR
La temperatura de color és medeix en graus Kelvin.
La temperatura de color d'una font de llum es defineix comparant el seu color dins l'espectre lluminós.
No es perceptible a primera vista.
Els éssers vius ens hem adaptat a la llum de diverses formes.


  
BALANÇ DE BLANCS

Els colors capturats per les cameres depenen com és evident de la llum.
Pot ser natural o artificial.
Una d'aquestes característiques es la temperatura de color, que expresa la dominant de color d'una font de llum determinada, que varia segons la distribució espectral de l'energia.


MATIS 
És la qualitat essencial que distingeix a un color d'un altre i correspon a la longitud de la imatge.








LLUMINOSITAT
La Lluminositat o brillantor és la quantitat de flux lluminós que emet una font de llum en una direcció, en una unitat d'angle sòlid.
La seva unitat de mesura en el sistema internacional d'unitats és la candela.





SÍNTESI ADDITIVA
És el que implica que s'emeti llum directament d'una font d'il·luminació d'algun tipus.
Normalment s'utilitza la llum vermella, verda i blava.








SÍNTESI SUBSTRACTIVA

Ens referim al color com pigments, com pintura.
Els pigments no emiteixen llum sinoque sustrauen part de les radiacions de la llum.
Depenen de quina radiació de la llum absorveixin els veurem de un o altre color.

domingo, 1 de octubre de 2017

Història de la fotografia

HISTÒRIA DE LA FOTOGRAFIA
La fotografia és l'art i la tècnica per obtenir imatges degudes a l'acció de la llum. 
La història de la fotografia comença oficialment l'any 1839. Però abans d'aquesta hi trobem uns antecedents que van anar evolucionant:




                             

 CRONOLOGIA:

1.Càmera fosca/obscura
Això va sorgir quan Aristòtil va veure que les elements que constituïen la llum es traslladaven dels objectes als ulls.
Per veure si la seva teoria era certa ,va construir la primera càmera fosca.
Aristòtil va definir així el funcionament d'aquesta eina: "Se hace pasar la luz  a través de un pequeño agujero hecho en un cuarto cerrado por todos sus lados. En la pared opuesta al agujero, se formará la imagen de lo que se encuentre enfrente" 
 
 2.Neixen els ojectius 
Giovanni Battista Della Porta, va posar una lent biconvexa anomenada d'una manera més vulgar, lupa, al forat obtenint una millora de la imatge.
Després d'aquest avenç de Giovanni els cíentifics de les següents generacions van anar millorant i perfeccionant aquesta idea.




                         3.Capturacío de les imatges                                
Les primeres imatges es van obtindre a l'any 1816, fetes per Nicephore Niepce, un cíentific francés.
Encara que s'en van fer les primeres al 1816, avui es conserven fotos a partir del 1826 , com per exemple la que està a l'esquerra d'aquest text és una de les primeres que es conserven.






 4.El Daguerreotip        
 És una millora de la fotografia d'aquell temps.
 El Daguerreotip s'emprava sobretot per els      autoretrats.
El seu creador va ser Louis Daguerre, al 1839.
Era més útil utlitzar-ho als autoretrats ja que era més econòmic, a partir d'això la fotografia va ser impulsada a gran escala.
Al 1835 es va aconseguir la reproducció d'una imatge sobre una làmina de cobre.






    5.Càmera per a les masses(iniciació de la cinta de les pel·lícules)

Va ser creada per George Eastman, fundador de l'Eastman Kodak Company.
També va ser l'inventor del rotllo de pel·lícula substituint així a la placa de cristall amb la qual cosa va aconseguir posar la fotografia a disposició de les masses.
Aquest rotllo va ser fonamental per la invenció del cine, ja que el seu ús es trobava en les creacions dels pioners del cine com: "Thomas Edison", els germans "Lumière" i "George Méliès"

6.Millorament del calotip

Per tal de millorar la transparència del calotip negatiu, Abel Niépce, al 1847 va descobrir la forma de reemplaçar el paper per el vidre.











Al 1851, Scott Archer va reemplaçar l'abdomen amb el col·lodió, la base del qual era cotó en pols. Les imatges en blanc i negre obtingudes per aquest procés van aconseguir una qualitat mai abans obtinguda.






                                                                                           
                                                                                           Al 1871 un altre britànic, Richard Meaddox, va remeiar , aquest gran problema reemplçant el Colodión per la gelatina, procediment perfeccionat per  Charles Bennet.











7.Reproducció de colors

A la fotografia li faltava la reproducció de colors. Això es va aconseguir gràcies a les primeres temptatives de Edomnd Becquerel en el 1848, desprès va sorgir la de Niépce de saint Victor, que al 1851 van demostrar que una placa recoberta de clorur de plata pur, reproduiria directament els colors , encara que fos d'una manera més inestable.











Finalment l'any 1869, Louis Ducos du Hauron aconsegueix la pimera fotografia en colors, tot aplicant-hi el principi demostrat per Maxwell de la descomposició de la llum per mitjà dels tres colors fonamentals, el vermell. el groc i el blau.
Aquest va realitzar tres fotografies d'un mateix tema a través d'un filtre, respectivament vermell, blau i groc.

                                                                                                                                    



Enllaços d'interès:
                        
                                                                              









                                                       

Estils Artístics

ESTILS ARTÍSTICS

 KISTCH
És un estil artístic considerat "cursi","hortera".
És vulgar però pretensiós i per tant no sencill ni clàssic, sino de mal gust.
Va ser definit sobre tot a Alemania, als anys setanta.
Eludeix a un tipus de relació estética del ser humà amb les coses de l'ambient.
Es un concepte universal.

https://es.wikipedia.org/wiki/Khttps

SURREALISME
Moviment artístic, intel·lectual i cultural s'orienta al voltant de l'alliberament de la ment.
Moviment d'avantguarda més important del període d'entreguerres, i possiblement el més influent de tots aquests.
Creat al 1924 al voltant del manifest surrealista d'André Breton (el seu guia espiritual)
https://ca.wikipedia.org/wiki/Surrealisme

ART EGIPCI
Conjunt d'obres d'estil i simbolisme de gran homegeneïtat realitzades a l'Egipte antic.
Es considera que aquest estil queda assentat a partir del 3200 aC.
Les obres artístiques seguien cànons estrictes, això va permitir que l'art egipci patís escasses variacions.
Amb aquestes convencions es pretenia transmetre d'atemporalitat en la civilització egípcia.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Art_de_l%27antic_Egipte

 ART GREC 
Consta de tres períodes: clàssic, arcaic, hel·lenístic.
És caracteritza per la recerca de la bellesa ideal, recreant el món ideal del model platònic o mitjançant la imitació de la natura.
Estableix els fonaments de la cultura occidental.
Els pintors i escultors grecs van adquirir la seva tècnica per l'aprenentatge, sovint iniciats pel seu pare i protegit per rics mecenes.

http://www.xtec.cat/~jarrimad/grecia/grecia.html



ART ROMÀ
Va  desenvolupar-se en els segles de la república, i fonamentalment durant l'imperi.
És considerat una continuació de l'art grec del període hel·lenístic.
Les obres denoten influències d'estils artístics dels pobles conquerits.
Especialment de Grècia i dels regnes hel·lenístics, així com de l'art etrusc.

http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/07/12/l%E2%80%99art-classic-roma/